Els nostres companys de www.dogsfordetection.com han escrit una sèrie de consells per ajudar als nostres gossos a no patir el temut estrés per separació.

Escrit per: África Emo (Veterinària etóloga) Dídac Segura (Biòleg instructor d’unitats canines)

El passat 14 de març el Govern va decretar l’estat d’alarma a casa nostra, això ha provocat un gran canvi no només en les nostres vides sinó en els nostres companys de quatre potes. Hem passat d’estar gran part del dia fora de la nostra llar, a causa dels nostres treballs i la nostra activitat social, a romandre les 24 hores del dia a casa a la banda dels nostres gossos i gats. A hores d’ara són molts els articles, blocs i vídeos que podeu trobar per pal·liar la manca de passejos o rutines que tenieu amb els vostres animals fora de casa, per fer-ho dins.

Des de la protectora d’animals de Granollers, hem vist com s’han vist reduïdes les trucades i missatges d’adoptants per solucionar comportaments inadequats mentre ells no eren a casa. Com que ens preocupa el seu benestar, hem decidit escriure aquest text perquè quan tot torni a la normalitat, puguem prevenir alguns possibles trastorns originats per la separació. No són pautes per modificar conductes per ansietat o avorriment, són consells per intentar prevenir-los.

Ens centrarem sobretot en els gossos, per començar hem de tenir en compte que el benestar dels nostres companys començarà sempre per tenir totes les seves necessitats bàsiques cobertes, i això anirà més enllà de la seva alimentació, aigua, aixopluc i els seus passejos. Moltes vegades ens oblidem de les necessitats emocionals, físiques i cognitives que tenen, i que en no ser cobertes poden desenvolupar comportaments inadequats, que moltes vegades són indicadors de falta de benestar. Un animal que tingui totes les seves necessitats satisfetes, estarà equilibrat i relaxat, i no presentarà comportaments inadequats.

Encara són molts els que pensen que per aconseguir tenir a l’animal relaxat i tranquil a casa, necessita grans dosis d’exercici diàries, sortir a córrer, en bici, a la muntanya, amb grans dosis de temps, depenent del nostre gos. Oblidant-nos que si això es fa de manera diària, cada vegada necessitarem o més intensitat o més temps per cansar-lo. Podem gaudir del nostre animal amb rutines d’exercici físic, sempre i quan, tant ell com nosaltres ho gaudim, però tenim altres vies per aconseguir el seu equilibri i la seva relaxació.

Les necessitats cognitives o mentals de l’animal, són un vessant molt important que també podem treballar per aconseguir el nostre objectiu. Els nostres estimats gossos, són éssers pensants, capaços de resoldre situacions diverses per si sols, i de repetir aquells comportaments per aconseguir el seu reforç o recompensa. Si a això li sumem que el seu principal sentit és l’olfacte, podem preparar gran quantitat d’exercicis on haurà d’aplicar totes les seves capacitats cognitives. Això reforçarà el nostre vincle, i posteriorment li afavorirà en el seu benestar. És important conèixer als nostres companys, i saber quins reforços prefereixen, per poder fer jocs i exercicis que els motivi i que els mantingui interessats en la seva realització.

Encara que fins fa relativament poc no es tenien gaire en compte les necessitats emocionals dels gossos, avui en dia se sap que els gossos tenen tant emocions com sentiments. Aquestes s’han de considerar i tenir en compte si volem que creixin sans, feliços i segurs. És per aquest motiu que hem de proporcionar un ambient segur i confiat perquè puguin experimentar emocions agradables.

Partint d’aquesta base,

Com podem prevenir futurs trastorns originats per la separació?

Per començar és molt important que el nostre animal tingui una zona de confort o de seguretat, aquest espai on es trobi relaxat i confiat, una zona còmoda amb accés a aigua, alimentació i enriquiments diversos si ho considerem necessari. En aquests dies en què vam passar tantes hores a casa, hem d’ensenyar al nostre company a passar estones a la seva zona sense la nostra presència, la millor manera és amb diferents tipus de enriquiments lúdics, tròfics o fins estructurals.

• Començarem amb intervals de temps molt curts on el gos no s’adoni de la nostra absència.
• Començarem a crear rutines el més estables i semblants possibles a les que es vagin a donar quan tornem a la nostra rutina diària. Rutines molt estables perquè el gos pugui predir el que succeirà. Si sortim de casa a comprar, intentarem a fer-ho a hores semblants a les que anem a estar fora durant la feina, i al tornar mai reforçar comportaments d’excitació en la rebuda.
• Augmentarem les dosis d’exercici físic, joc i exercicis cognitius. La realització d’aquestes tasques augmentarà el nivell d’endorfines, entre d’altres hormones, produint que l’animal es trobi millor i més content. Sempre recordant que un excés pot ser contraproduent i pot portar-nos a gossos amb un altre tipus de trastorns.

En els exercicis cognitius, podem incentivar el seu olfacte, d’aquesta manera també potenciarem un comportament natural del gos que és el rastreig o recerca d’aliment o elements del seu interès.

A casa, hem de:

• Reforçar els seus comportaments de calma, i promoure la seva independència.
• Hem d’intentar ignorar comportaments de demanda, sempre que no tinguin una causa fisiològica de dolor darrere, i sabent anticipar-nos a les seves possibles demandes coneixent el motiu.
• Tornant a el punt 1, reforçarem conductes independents en la seva zona de confort, enriquiment i jocs que no necessiten el propietari en un espai diferent on estiguin les persones.
• Ha de desaparèixer qualsevol tipus de càstig, buscarem sempre reconduir qualsevol situació de manera positiva, i fent-li entendre al nostre gos, que no té perquè preocupar que en el seu llar no trobarà res nociu o estressant cap a ell.
• Finalment i relacionats amb el punt 1 i 4, promoure una habituació i un contracondicionament a quedar-se sol, a la seva zona de confort i segura.