La Toxoplasmosi

– Nom: Toxoplasma gondii
– Residència Habitual: Carn crua, verdura sense rentar, excrements de gat.
– Lloc de reproducció: Intestí del gat.
– Símptomes: Diarrees lleus, símptomes neurològics i malformacions fetals, des de lleus a molt greus o fins i tot mortals.

El toxoplasma és un protozou, és a dir, és un animal unicel·lular microscòpic i paràsit i a més a més, és nociu per a la salut. La seva única possibilitat de reproduir-se és en l’intestí dels gats.
El gat no li causa en la immensa majoria dels casos cap problema, només una lleu apatia i en alguns casos diarrea, que passa fins i tot inadvertida. Als pocs dies de la infecció el gat eliminarà oocists (ous), però només durant dos o tres setmanes durant tota la vida, de manera que el nostre gat té poca incidència de contagi d’aquest problema, a més hem de saber que aquests oocists necessiten almenys 24 hores per poder infectar. De manera que el manipulació de les deposicions en aquestes primeres 24 hores no comporta cap risc.

En la carn destinada a consum humà és freqüent la presència de quists tissulars. Els invertebrats com a mosques i paneroles poden contribuir a la difusió dels ooquists. Aquests poden mantenir infecciosos durant molt temps en la terra humida.

El contagi apareix per ingestió d’aquests oocists que en el nostre digestiu com en la resta dels mamífers i aus no es reprodueix sinó que el travessa i s’enquista en el nostre sistema muscular, nerviós o bé travessa la placenta fetal en cas d’embaràs i és responsable de alteracions en el fetus. Totes aquestes coses terribles apareixen en persones immunodeprimides o sotmeses a estrès fisiològic com pot ser un embaràs, un home sa vencerà al protozou sense problemes.

L’altra via d’infecció és la d’ingestió de quists, que es troben en la carn poc feta, per això és important cuinar la carn molt, el microones no assegura per temps ni per temperatura la consecució de la NO infectivitat de l’aliment, al mateix temps la congelació domèstica tampoc ho aconsegueix.

A poc a poc tenim clar com podem contagiar, així que ara serà més fàcil prevenir-ho. Està clar que en els nostres animals domèstics la via de la ingestió de quists és possible, si el nostre gat surt a l’exterior i caça ratolins o ocellets, per tant no podem permetre-ho. I al mateix temps que safates de sorra o jardins molt concorreguts per col·lectius felins poden ser un lloc d’entrada per a aquests paràsits.

Només entre 4 i 7 gats de cada 10 a Espanya ha estat exposat a Toxoplasma gondii, i només 3 o 4 persones de cada 10 presenten anticossos de toxoplasma.

Expliquem aquestes dades i desentrellem més l’embolic. Què significa tenir anticossos de toxoplasma? Simplement vol dir que en algun moment hem estat exposats a aquest germen i el nostre cos evidentment ha reaccionat correctament guanyant la malaltia, i aquests anticossos ens defensaran correctament si tornem a posar-nos en contacte amb el toxoplasma, per aquest motiu a totes les dones embarassades se’ls fa aquesta prova perquè si ja tenien anticossos tot està solucionat s’està protegint. Però si no els té és quan hem de protegir a la mare del possible contagi amb el germen, el major risc apareix en la primera meitat de la gestació pot ocasionar des de ceguera a retard mental, en l’última meitat de la gestació el contagi és menys greu només produint danys lleus.

En resum, els humans pateixen la transmissió del paràsit fonamentalment per:

· Via oral a través de la ingesta de carns, verdures, aigües, ous, llet, etc. contaminats per ooquistes o que contenen quists tissulars: fins a un 25% de les mostres de carns de xai i porc i més rars en la carn de vaca. Els gats, sobretot si es manipulen les seves excretes, poden infectar si s’ingereixen ooquists.

· La segona via de transmissió és la matern-fetal o congènita donant origen a la toxoplasmosi congènita.

· Més rares són la transmissió per transfusions o per recepció d’òrgans. Encara que s’ha postulat el contagi interhumà, aquest no s’ha pogut demostrar.

Per què no realitzem les proves d’anticossos als nostres gats i així sabem si el tenen o no?, Doncs en aquest cas ens orienta si fa molt o poc temps que s’ha exposat a la malaltia però realment ens importa poc saber si el gat ha patit o no la infecció ja que el que ens interessa és saber si realment aquesta eliminant oocists o no. I amb aquesta prova no ho tenim molt clar. A més sabem que només eliminen oocists durant 2 o 3 setmanes després de la infecció intestinal després no, de manera que el gat com a tal no és una font de contagi efectiva real, la majoria dels contagis són a nivell alimentari per menjar carn poc feta o bé per manejar carn crua i no rentar-se les mans.

Com a conclusió hem de tenir clar una sèrie de normes d’actuació per evitar tenir problemes com són:

– A nivell alimentari:

• No menjar ni manejar carn poc feta i si la toquem rentar-nos bé les mans amb aigua i sabó.
• Rentar molt bé els vegetals i tenir una pauta similar a la de la carn.
• Mai provar els menjars fins que no estiguin perfectament cuinades.
• No prendre aigua en llits naturals si sospitem que puguin estar contaminats amb excrements de gat.

– A nivell de la nostra mascota:

• No permetre l’accés de la nostra mascota a l’exterior per evitar que pugui caçar animals, (els ocellets i els ratolins faran festa segur).
• Neteja de la safata del gat cada dia així evitarem que els oocists es facin infectius, encara que el més útil seria que li endosáramos tal comesa a un altre membre de la família, però si no es deixen llavors hauríem d’usar guants de jardineria i després rentar-nos bé les mans. Utilitza mascareta també és interessant evitarem el polsim que pot ser també infectiu.
• No jugar amb gats desconeguts i sinó ho podem evitar rentar-nos bé les mans.
• Rentar-nos les mans amb aigua i sabó després de jugar amb els nostres gats.