La Leishmania

La leishmaniosis és una malaltia parasitària crònica, endèmica de tota la zona Mediterrània, que afecta principalment als gossos. Està causada per un protozou denominat Leishmania que es transmet a través de la picada d’un mosquit del gènere Phlebotomus.

Els flebotoms són mosquits de tamany molt petit també coneguts com a mosques de la sorra (sandfly en anglès). Són insectes nocturns per la qual cosa la major activitat es registra a la posta de sol. Durant el dia és molt difícil detectar-los perquè es troben en escletxes o forats. Sobretot es troben en àrees rurals o llocs amb arbres en les ciutats, com jardins i parcs.

Les femelles d’aquest tipus de mosquit poden picar a un gos amb la malaltia, d’on adquireixen les Leishmanies, i posteriorment a un gos sa. Quan es dóna aquesta situació, en funció de la resposta inmune a la pell, l’animal sa pot o no adquirir la malaltia. No hi ha contagi directe entre animals o entre animals i persones ja que només és possible la transmissió mitjançant la picada del mosquit. A més, a la nostra latitud, és difícil el contagi a humans.

La Leishmania es localitza principalmente a sang i mèdul·la òssia dels animals infectats. Des de la picada del mosquit fins que es mostra l’enfermetat poden passar mesos, i durant aquest temps l’animal pot ser asimptomàtic. Un cop aparèixen els símptomes, els principals són:

• creixement exagerat de les ungles
• al·lopècies en zones del cos molt concretes com orelles, al voltant dels ulls i del nas
• aprimament extrem tot i que mengen molt
• ferides, especialment en el cap i les potes (en les àrees a on el gos està en contacte amb les superfícies)

Al mateix temps, en gossos no tractats el paràsit va afectant organs importants com fetge i al ronyó, afectant així molt sèriament la salut del gos.

Un cop detectada la malaltia, amb la medicació corresponent els gossos poden tenir una bona qualitat de vida.

La Prevenció

Segons algunes estadístiques, si els gossos no reben cap protecció, el risc de contraure l’enfermetat varia entre un 3% i un 18%, i aquest tant per cent augmenta si el gos es troba en zones rurals, en regions càlides del país, i si es troba fora de casa al capvespre.

De moment no existeix una vacuna per prevenir aquesta malaltia, i és per això que de moment la única lluita contra la enfermetat és la prevenció.

El mosquit viu sobretot a la primavera i a l’estiu, i inclòs a la tardor si és càlid (bàsicament del maig al setembre/octubre). Els moments del dia en els que és especialment actiu des del capvespre fins que surt el Sol. És per això que es recomana que els gossos no estiguin a l’exterior durant aquests moments i que dormin a l’interior. A més, és important prevenir la picada del mosquit i per això existeixen productes de diferents cases comercials en format de ‘pipetes’ o collars antiparasitaris.

El Tractament

Si s’observen els símptomes que s’han descrit, cal portar el gos al vostre veterinari per a què li realitzi les proves necessàries per confirmar la malaltia. Evidentment, el tractament té moltes possibilitats d’èxit si s’inicia en les primeres fases de la malaltia.

Existeixen diferents fàrmacs pel tractament de la Leishmania que s’apliquen segons prescripció del veterinari i que s’haurà d’adaptar a les necessitats de cada cas concret en funció de la seva evolució clínica.

Un cop estem medicant el nostre gos, s’haurà d’anar fent controls analítics per avaluar l’evolució de la malaltia.