Potser ets amant dels gats o potser acabes de tenir-los per primer cop a casa teva. En qualsevol cas, us donem informació sobre dos aspectes molt importants que de vegades no tenim en compte.

Una, i molt important, és desmitificar la malaltia de la immunodeficiència felina. Dit així, sense més, fa respecte. Una malaltia sempre fa respecte. Però cal tenir coneixement de què és i en què afecta. FAADA, una de les organitzacions més sòlides en la defensa i protecció dels animals, ha fet un escrit on explica què és exactament el FIV (immunodeficiència felina) i com els gats que la tenen poden fer una vida pràcticament normal sense perills ni problemes. No afecta a les persones ni altres animals.

Els gats amb FIV sovint són ignorats i oblidats per la por de la gent a la malaltia i és per això que volem deixar clar això, sobretot per ajudar a desmitificar el problema i poder-los trobar famílies que els puguin estimar.

Ens quedem amb aquesta frase que diu FAADA al seu article: “El FIV no debe ser una sentencia de muerte“.

---

Virus de la Immunodeficiència FELINA (FIV)

La infecció pel virus de la immunodeficiència felina (FIV) és una malaltia important en els gats de vida lliure. Es va descobrir per primera vegada durant la investigació d’una epidèmia, en una colònia aparentment sana de gats recollits del carrer a Amèrica. Aquests gats van presentar signes clínics similars als dels humans amb SIDA, malaltia causada per la infecció del virus de la immunodeficiència humana (VIH). Encara que aquests dos virus (VIH i FIV) són molt similars, els virus són específics d’espècie, el que significa que el FIV només infecta gats i el VIH només infecta a humans. Per això no hi ha risc d’infecció per a les persones que estiguin en contacte amb gats positius a FIV.

Què és el FIV i com causa la malaltia?
El virus de la immunodeficiència afecta les cèl·lules del sistema immunològic (glòbuls blancs o leucòcits) destruint o danyant-los. Això causa un deteriorament gradual de la funció immunològica del gat. En la fase precoç de la infecció pot no causar signes aparents de malaltia. El sistema immune és molt important en la lluita enfront de les infeccions i el control del cos sobre les cèl·lules cancerígenes. Així els gats infectats per FIV presenten un alt risc de malaltia i d’infeccions per altres virus, bacteris i paràsits com Toxoplasma gondii o hemoplasmas (paràsits sanguinis que causa anèmia).

Prevalença de FIV
La prevalença de FIV en el total de la població de gats sans del Regne Unit és aproximadament del 6% i la prevalença estimada en la població de gats malalts és d’aproximadament el 14%. Aquesta prevalença varia en diferents àrees del món i entre diferents poblacions de gats. (per exemple, els gats casolans comparats amb gats de camp o de carrer).

Quin és el risc per als gats?
La forma més corrent de transmissió del virus és a través de la mossegada durant una baralla. Per aquesta raó, els gats mascles sense castrar corren major risc de contagi i la prevalença s’incrementa amb els gats amb accés a l’exterior, gats de carrer i extraviats. Qualsevol gat pot ser infectat a qualsevol edat però sovint passa força temps entre la infecció i el desenvolupament dels símptomes i per això l’aparició de la malaltia és més comuna en gats adults i grans.

Com es contagia?
La mossegada està considerat el mètode de transmissió més important. La saliva d’un gat infectat conté gran quantitat de virus i un sol mossegada pot desencadenar la transmissió de la infecció. La infecció es produeix també per un contacte social proper, entre un grup de gats on no hi hagi agressions, a través de l’empolainament o de compartir l’aigua i la menjadora. Alguns gats que neixen de femelles infectades amb el virus poden arribar a infectar durant la gestació o per mitjà de la llet materna. La infecció en els cadells és difícil de confirmar per la presència d’anticossos materns, ja que aquests duren bastants mesos. Es pensa que la transmissió sexual no és significant. No se sap si els paràsits hematòfags com les puces poden disseminar la infecció per això és millor mantenir un control regular de les puces.

Quins són els símptomes de la infecció?
Els signes de la infecció per FIV són altament inespecífics. Durant la primera fase de la malaltia (els primers 2-4 mesos) els gats poden mostrar signes durant curt temps incloent malestar, febre (temperatura alta) i un possible augment de grandària dels ganglis limfàtics o limfadenopatia (les glàndules que filtren la sang del cos per comprovar si hi ha infecció o cèl·lules tumorals). La majoria dels gats es recuperen d’aquesta fase precoç i entren en la segona fase en què estan aparentment sans. A la tercera fase de la infecció es desenvolupen altres signes per l’efecte directe del virus (per exemple, pot infectar el tracte gastrointestinal el que causa diarrea) i per la depressió del sistema immunològic i la incapacitat del gat per lluitar contra altres infeccions, fent-li propens a altres malalties o infeccions secundàries. Aquests estats poden prendre diferents formes i per tant els signes clínics ser molt variables. No obstant això la presència d’una malaltia persistent o recurrent en el gat, indica una possible immunodeficiència. Els signes més comuns són malestar, pèrdua de pes, inapetència, febre, limfadenopatia i gingivitis (genives inflamades). Altres signes addicionals són rinitis (inflamació del teixit intern que recobreix el nas causant esternut i descàrrega nasal), infecció de pell, anèmia, conjuntivitis (inflamació de la zona interna de la parpella), uveïtis (inflamació de les estructures internes de l’ull) i malalties del sistema nerviós que causen canvis de comportament i convulsions (atacs). Les mares infectades poden avortar la ventrada.

Com es diagnostica?
Hi ha diversos sistemes de test disponibles per al diagnòstic de la infecció per FIV. Alguns d’aquests test es poden realitzar a les clíniques veterinàries. Aquests tests detecten anticossos enfront del virus. Com molts altres tests diagnòstics, aquest test no és exacte al 100% i pot donar resultats falsos positius o negatius en les següents situacions:

1. Alguns gats infectats produeixen anticossos que no són detectats pels test estàndard (falsos negatius)
2. La mostra pot estar contaminada (fals positiu)
3. En les fases inicials de la malaltia no es produeixen anticossos enfront de la malaltia (menys de dos mesos des de la infecció). És prudent repetir un test negatiu en un animal sospitosos en unes 12 setmanes.
4. Els cadells nascuts de femelles infectades reben anticossos maternals a través de la llet i aquests anticossos es detecten en les anàlisis. Encara que tots els cadells nascuts d’una mare positiva a FIV seran positius en el títol d’anticossos, el virus es traspassa només al 30% de la ventrada. Els anticossos maternals poden estar presents fins a més de 4 mesos. Els cadells no haurien de ser diagnosticats detectant anticossos fins als 6 mesos d’edat.

Hi ha altres test que estan disponibles en laboratoris especialitzats (als quals el veterinari pot enviar la mostra) per detectar el virus en si mateix i aquests test són molt sensibles. També es pot realitzar l’aïllament del virus. Si el resultat del primer test d’anticossos presenta algun dubte o porta a confusió llavors el veterinari pot necessitar un test addicional per assegurar un correcte resultat.

Opcions de tractament
Fins avui no hi ha tractament que produeixi una remissió d’una infecció ja establerta.
El principal objectiu del tractament per a un gat infectat per FIV és estabilitzar el pacient i mantenir-lo amb una bona qualitat de vida. Encara que no estan registrats per al seu ús en gats, alguns medicaments antivirals usats en pacients amb VIH (com la azidotimidina, AZT), han donat resultats en alguns gats infectats.

L’interferó és un compost que interfereix amb la replicació del virus i ha rebut molta atenció recentment en el tractament de moltes infeccions virals. L’interferó recombinant omega felí és el primer interferó disponible per a ús veterinari a Europa i té propietats antivirals i immunomoduladores (s’ajusta la resposta immune). Fins avui no hi ha estudis científics complets sobre l’efectivitat d’aquest producte però de forma anecdòtica hi ha alguns articles amb resultats positius en la seva utilitat en el tractament de gats infectats, el que sembla prometedor.

L’oli de prímula (550 mg un cop al dia) usat en gats positius lleument afectats o asimptomàtics pot donar lloc a algunes millores com l’increment del pes corporal i l’augment en el comptatge de cèl · lules sanguínies. Moltes vegades es comercialitza juntament amb vitamines i àcids grassos que contribueixen a millorar la condició física del gat.

Un acurat ràpid i efectiu de les infeccions secundàries és essencial en un gat positiu a FIV que està malalt. Com aquests gats estan immunodeprimits, es necessita sovint un tractament amb antibiòtics més prolongat.

Cures a llarg termini d’un gat infectat de FIV
Els gats infectats amb FIV han de ser confinats a casa per prevenir la disseminació del virus als gats del veïnat i per minimitzar l’exposició dels gats afectats (malalts) a agents infecciosos portats per altres animals. Una bona nutrició i maneig és essencial per mantenir una bona salut dels gats infectats. Aquests gats han d’alimentar amb una dieta felina completa i nutricionalment equilibrada. Cal evitar la carn crua, els ous i la llet no pasteuritzada perquè el risc d’infecció per bacteris alimentàries i paràsits és més gran en animals immunodeprimits. Un programa de control parasitari (puces, paparres, cucs …) i una bona vacunació rutinària són importants. Amb la infecció per FIV i en altres casos que cursen amb immunosupressió, hi ha un risc potencial en usar vacunes vives ja que ocasionalment els gats poden arribar a desenvolupar la malaltia davant la qual se’ls vacuna. Encara que el risc és més teòric que pràctic, si existeix l’opció és millor fer servir una vacuna morta o atenuada que una vacuna viva tradicional.

Els gats infectats amb FIV han d’anar al veterinari per a visites de revisió almenys de forma semestral per detectar canvis en el seu estat de salut de forma primerenca. El veterinari realitzarà una exploració completa se centra particularment en la boca, pell, nòduls limfàtics, ulls i apuntant el pes del gat. S’aconsella una anàlisi de sang anual per a comprovar el hemograma i comptatge cel · lular. Si es detecta qualsevol signe de malaltia pel propietari o pel veterinari s’instaurarà un tractament simptomàtic immediatament.
Es recomana castrar als animals no castrats per reduir l’estrès del zel i el comportament sexual. Els animals esterilitzats són menys propensos a sortir d’excursió fora de casa i relacionar-se agressivament amb altres animals.

Prevenció i control
Existeix una vacuna registrada als Estats Units per FIV però no hi ha dades sobre la seva eficàcia. La vacuna produeix anticossos enfront del virus que es detecten per la majoria dels tests diagnòstics disponibles per al veterinari clínic. L’ús de la vacuna en aquest país invalida l’ús d’aquests test.
Si en una casa amb diversos gats es detecta un cas positiu el gat infectat ha de ser aïllat o extret de la casa. No obstant això com el risc d’infecció a través del contacte directe i compartint menjadores i abeuradors és molt baix, molts propietaris trien que el gat es quedi a casa. És molt útil que els gats usin menjadores i abeuradors separats per la gran quantitat de virus que es troba en la saliva. La safata i les menjadores s’han de desinfectar després del seu ús per eliminar el virus. Un cop fora del gat el virus mor en uns minuts, per això és difícil infectar a través de les robes o altres objectes.

Consells per a criadors
Per minimitzar el risc d’introduir el virus a la colònia, s’aconsella als criadors el prevenir que els seus gats tinguin accés a l’exterior i no tinguin contacte amb altres gats que sí que poden sortir o viuen a l’exterior. És important fer anàlisis anuals i als nous gats abans d’entrar al viver. Si s’identifica un gat positiu s’han de prendre mesures apropiades: deixar de criar, analitzar a tots els gats i eliminar o separar completament als individus infectats. Tots els gats tornaran a testar en 3-6 mesos i si encara són tots negatius, es pot restablir la cria.

Consells per a centres d’acollida i organitzacions
L’ideal és fer un diagnòstic rutinari però de vegades no és possible per problemes econòmics. En aquests casos s’ha d’analitzar a qualsevol gat simptomàtic i als gats agressius (sovint els mascles sense castrar). A més s’analitzaran als gats de camp o salvatges. Idealment, els gats és millor que visquin en grups el més petits possibles. La política d’esterilització abans de donar-los en adopció també hauria de ser efectiu per reduir la transmissió de la malaltia.

Pronòstic dels gats infectats
El pronòstic dels gats amb FIV és reservat. Si el diagnòstic de la infecció es realitza de forma inicial pot passar molt temps fins que el gat desenvolupa signes de malaltia per FIV. Encara que no és segur que tots els gats infectats desenvolupin una síndrome d’immunodeficiència, l’experiència suggereix que la majoria ho tindran i en tots els casos la infecció sembla ser permanent. Molts gats amb FIV poden romandre llargs períodes en bon estat de salut amb l’ajuda dels consells de manteniment.