VIRUS DE LA LEUCÈMIA FELINA (FeLV)

El virus de la leucèmia felina (FeLV) és una causa de malaltia comuna i important que provoca fins i tot la mort en els gats. Els gats que estan permanentment infectats per aquest virus corren el risc de desenvolupar patologies greus com anèmia i càncer. Entre el 80 i 90 per cent dels gats infectats moren entre 6 mesos i 3 anys d’haver estat diagnosticat el virus de la leucèmia.

L’efecte més comú de la infecció és la immunosupressió. El virus infecta cèl·lules del sistema immunitari (sèrie blanca de la sang o leucòcits) destruint-o dañándolas. Això deixa al gat exposat a una gran varietat d’altres malalties i infeccions (infeccions secundàries). El virus de la leucèmia felina pertany a la mateixa família que el virus de la immunodeficiència felina.

Quin és el risc?
El FeLV és un virus fràgil que no sobreviu molt temps en l’ambient, per això la disseminació de la malaltia es produeix entre els gats mitjançant un contacte proper i prolongat. És per això que la infecció és més comú en situacions on hi ha una alta densitat de població de gats.

Està estimat que un 1 o 2 per cent dels gats del Regne Unit estan infectats de FeLV, a Espanya les xifres són similars. Aquest percentatge tendeix a ser més alt en col·lectivitats de gats a la ciutat i més baix en les poblacions de gats en entorn rural. A les cases amb més d’un gat i en vivers o col·lectivitats on la infecció és endèmica (que està present de forma constant a la casa) poden estar infectats més del 30% dels gats. Els gats joves, particularment els menors de 6 mesos, són especialment vulnerables de patir una infecció persistent.

Com es produeix el contagi?
La major concentració de virus es presenta a la saliva d’un gat infectat de forma permanent. El virus es dissemina per hàbits on hi ha intercanvi de saliva entre els gats, com el empolainament o compartir la menjadora i l’aigua.

Alternativament, la infecció per FeLV pot estar causada per mossegades o per contacte amb orina i excrements que continguin el virus. També és possible que el virus passi de la mare als cadells durant la gestació o per mitjà de la llet materna infectada. No obstant això, no és freqüent que els gats infectats per FeLV donin a llum ja que el virus normalment causa mort prenatal dels cadells provocant reabsorcions o avortaments.

No tots els gats que s’exposen al virus de la leucèmia arriben a estar infectats de forma persistent. Potser no hagin estat exposats a una suficient quantitat de virus o que el seu sistema immune hagi eliminat amb èxit la infecció. La majoria dels gats s’infecten per l’entrada de virus via bucal o nasal. El virus es multiplica en aquestes zones abans de disseminar pel torrent sanguini a la resta del cos sobretot a la medul·la òssia. Si el gat és capaç d’eliminar el virus, ho fa durant els primers passos de la infecció (4-12 setmanes). Quan la infecció arriba a medul·la òssia el gat pot estar infectat per la resta de la seva vida. Molt rarament la infecció per FeLV pot limitar-se a certes parts del cos com el teixit mamari. Això és conegut com infecció localitzada.

Signes i Símptomes
En un gat infectat per FeLV es desenvolupen diferents tipus de malaltia recurrent i/o crònica. Hi ha un progressiu deteriorament del seu estat. Els signes clínics són molt diversos incloent febre, letargia, pèrdua de gana i de pes. També són comuns els signes respiratoris, de pell i intestinals. Els gats poden patir diverses malalties al mateix temps. En un 25% dels gats infectats es produeix anèmia. El virus pot infectar a la sèrie vermella a la medul·la òssia causant la reducció de les hematies o una producció de eritròcits anormal que no funcionen adequadament. En altres casos, es produeix la destrucció dels eritròcits pel propi sistema immune del gat a causa del virus. Els gats anèmics presenten signes clínics com letargia i debilitat.

En el 15% dels gats infectats es produeix càncer. El més comú és el limfoma, un càncer dels limfòcits (un tipus de cèl·lules blanques) que provoca tumors sòlids o leucèmia (tumor en les cèl·lules del torrent sanguini). Els tumors sòlids poden veure en diversos llocs incloent intestí, ronyons, ulls i càmera nasal. En el limfoma multicèntric el tumor afecta múltiples nòduls limfàtics i altres òrgans.

Tractament de la infecció per FeLV
Sovint no hi ha un tractament que sigui capaç d’eliminar la infecció per FeLV. El tractament ha d’anar dirigit al manteniment de la qualitat de vida i el manipulació dels efectes de la infecció com la immunosupressió, l’anèmia o el càncer.

Unes cures de manteniment d’hora i efectiu juntament amb el manipulació de les infeccions secundàries són essencials per al gat malalt que és positiu a FeLV. Per la fallada del sistema immune es necessiten tractaments amb antibiòtics més llargs ja que la resposta al tractament és més lenta i amb menys èxit.
El control dels símptomes pot necessitar tractaments inespecífics com corticosteroides, esteroides anabolitzants i multivitaminas (les quals estimulen la gana). Els tractaments antivirals usats en persones amb VIH (SIDA), com l’AZT, no sembla beneficiar els gats infectats per FeLV. Hi ha publicacions anecdòtiques sobre l’ús del interferó recombinant felí, recentment registrat, en el tractament de la leucèmia felina. En aquest punt, l’efecte del medicament és controvertit fins que noves evidències científiques estiguin disponibles, encara que sembla que les expectatives són bones. Alguns gats amb limfoma poden presentar millores transitòries quan es tracten amb fàrmacs anticancerígens. Això implica un cert nombre de medicaments administrats via oral i injectables.

Manteniment de la salut
Els gats amb infecció per FeLV no haurien de menjar carn crua per augmentar el risc d’infecció per Toxoplasma gondii. Aquest paràsit normalment és només un problema en gats immunodeprimits, causant uveïtis (inflamació de l’estructura interna de l’ull), signes neurològics com convulsions i atàxia (com caminar begut).

Es recomana la vacunació contra Herpesvirus i Calicivirus (causants de la grip felina) i la panleucopenia en gats en situació d’alt risc, com en un hospital veterinari i en concentracions de gats (planters i protectores). Es recomana el tractament per puces per minimitzar el risc de transmissió de Mycoplasma haemofelis (paràsit sanguini que causa anèmia). EL tractament rutinari enfront de paràsits intestinals també és important.

Vacunació
Hi ha múltiples vacunes disponibles per FeLV. La finalitat d’aquestes és prevenir que els gats exposats al virus arribin a estar infectats de forma permanent. Totes les vacunes pretenen estimular una resposta immune satisfactòria enfront del virus de la leucèmia felina. Malauradament, cap vacuna té un 100% de protecció efectiva contra la infecció. La vacunació es recomana en situacions on els gats té un alt risc d’exposició al virus. Així s’inclouen els gats amb llibertat de moviment a l’exterior i aquells en contacte amb individus potencialment infectats.

És important no assumir que un gat vacunat està lliure d’infecció, sobretot en aquelles situacions on és important conèixer l’estat de FeLV del gat (per exemple en introduir un gat nou en un viver). És vital que un certificat de vacunació no substitueixi a un test de FeLV negatiu. La vacunació dels gats no interfereix amb el test del virus en sang.
La manca d’una vacuna totalment efectiva significa que no és admissible ajuntar conscientment un gat infectat de FeLV amb un gat vacunat no infectat.

Control de la malaltia
Com el virus és altament infecciós i transmès per un contacte proper i prolongat, els altres gats a la casa estan en risc d’arribar a infectar a través de l’empolainament mutu i compartint les menjadores i l’aigua. Els gats no infectats han de ser allunyats dels gats persistentment infectats on sigui possible. També és recomanable que els gats FeLV positius estiguin a l’interior de la casa per minimitzar el contagi d’altres gats a l’àrea. Això pot ser difícil en els gats que no toleren el romandre a l’interior permanentment. És important pensar acuradament els riscos (del teu propi gat i dels altres) amb les implicacions del benestar. És factible tancar el jardí o construir un camí on els gats puguin sortir fora i d’aquesta manera prevenir qualsevol risc per al teu gat o altres.

En els vivers el sistema “testar i separar” és molt satisfactori per eliminar les infeccions per FeLV. Aquest sistema consisteix en testar de FeLV a tots els gats i separar els que donin positiu en el test. A les 12-16 setmanes, tots els gats es testen de nou ja que alguns gats inicialment negatius poden haver estat incubant la malaltia i alguns dels positius poden haver estat transitòriament infectats amb la subsecuente eliminació del virus. Qualsevol gat repetidament testat com a positiu ha de ser separat del grup i només aquells amb els dos tests negatius són acceptats. Totes les noves introduccions a la colònia, vacunats o no, s’han d’analitzar de FeLV abans de ajuntar amb els altres del grup.

D’altra banda, els gats sols que viuen a l’interior no haurien de tenir cap risc d’exposició a FeLV. No obstant això és possible que un gat adult, aïllat d’altres gats, arribi a patir la malaltia a partir d’una infecció produïda al llarg de la seva vida, fins i tot des de la infància. Això pot explicar el curs prolongat de la infecció per FeLV. Si un cadell és infectat per algun dels seus progenitors abans de l’arribada a casa, els signes de la infecció poden desenvolupar mesos o anys després d’haver-se produït la infecció. El risc de contagi en exposicions felines és mínim.

Diagnòstic de la infecció per FeLV
Els veterinaris fan servir kits diagnòstics per detectar unes proteïnes virals (p27) presents en el torrent sanguini dels gats infectats. Sovint els kits diagnostiquen la infecció pel virus de la immunodeficiència felina (FIV) simultàniament ja que molts dels signes clínics de la infecció per FIV són similars als de FeLV. De vegades apareixen falsos positius o negatius, per això és important confirmar el test si el resultat obtingut no és l’esperat. Això és especialment important en els resultats positius obtinguts en gats sans i en els resultats negatius controvertits obtinguts en els gats malalts amb signes compatibles amb infecció per FeLV.

Per confirmar el test es poden realitzar:

1. Aïllament del virus: detectar el virus en plasma sanguini
2. Immunofluorescència: aquest test detecta antígens virals (proteïnes) en leucòcits (cèl·lules blanques)
3. PCR: detecta material genètic del virus, però només està disponible en alguns laboratoris especialitzats.

Mentre s’està pendent de confirmar el resultat, el gat ha d’estar aïllat per evitar el possible risc de transmissió a altres gats.
Els veterinaris generalment usen aquest protocol per al test:

1. Si el test d’antigen és negatiu en un test clínic, hi ha una alta probabilitat que realment sigui negatiu.
2. Si el test d’antigen és positiu amb un test clínic en un gat sa, es torna a analitzar amb un test confirmatori.
3. Si el test d’antigen del gat és positiu però negatiu en el test de confirmació, es torna a analitzar el gat a les 12 setmanes per confirmar l’estat de la infecció.

Anàlisi dels gats recollits del carrer
Idealment, tots els gats que entren en un centre de recuperació haurien de ser analitzats del virus de la leucèmia, però això no és factible de vegades per les implicacions econòmiques que comporta. Però és important insistir en fer-li el test als gats abans de donar-los en adopció a una llar. El gat amb resultat positiu en el test només pot ser adoptat si tots els riscos s’expliquen al nou propietari.

Pronòstic dels gats infectats
El pronòstic per a un gat malalt positiu a FeLV no és bo, els problemes associats a la malaltia són normalment seriosos. Per als gats que són positius a FeLV però estan sans en el moment del diagnòstic, el pronòstic és reservat. La majoria d’aquests gats desenvolupen un problema greu associat a la leucèmia, però el temps en què això passa pot ser variable (mesos o anys). És vital per a aquests gats estiguin aïllats per prevenir possibles transmissions de la infecció per FeLV a altres gats i secundàriament perquè el gat positiu no contregui infeccions.